 |
|
- Nadia, tu que ets dona i sindicalista, com afrontes aquest doble desafiament en una societat com la marroquina?
Efectivament ser dona i sindicalista és un desafiament. En la societat és bastant difícil, sobretot en certs mitjans on es considera que no és una activitat per a les dones i on els sindicalistes no tenen bona imatge en general. Per exemple, fins a ara no puc parlar de les meves activitats sindicals davant dels meus parents sense que hagi discussió. En el departament on treballo els sindicalistes estan considerats en general com a pertorbadors i la imatge que es vol projectar és la d’oportunistes. És, sobretot, un tipus de guerra per a allunyar a la gent honrada del sindicat. Al si del sindicat, això depèn dels nivells d’instrucció i de formació dels sindicalistes. No obstant això en general en el si del sindicat la dona és més respectada quan més treballa. El problema és que això absorbeix molt temps de vida familiar i personal.
- Què és el que et va dur a desenvolupar una tasca sindical ?
Va ser el fet de conèixer un responsable sindical del departament en el qual jo treballava. En el nostre primer contacte em va explicar per què estaven en vaga i jo ho vaig trobar just. Jo vaig participar en aquesta vaga. Realment no érem molts els que varem fer vaga en el meu departament. Després em van convidar a participar en conferències, més tard en activitats i finalment em vaig trobar exercint responsabilitats sindicals.
- Nadia, com funcionària, podríem dir que existeix la igualtat d’oportunitats en l’administració marroquina?
En absolut. Són les relacions partidàries i familiars les que decideixen les promocions, ja sigui per als homes com per a les dones. Abans les relacions personals eren importants només per als llocs d’alta responsabilitat. Actualment, ja sigui en l’administració pública o en el sector privat o fins i tot per a optar a un període de pràctiques de fi d’estudis, fa falta conèixer algú ben col·locat. Fins i tot per aplicar la quota de les dones s’actua amb arbitrarietat. En tot cas, no hi ha procediments clars.
- Tu realitzes un treball molt especialitzat i que requereix una bona preparació Els teus companys et tracten com una igual?
Si, penso que som tractades amb igualtat. En general en el meu entorn de treball les dones no són obligades a anar a treballar a l’obra. De vegades certes persones pregunten si no tenim limitació per a participar en una missió lluny del lloc de treball, però ho fan pensant més en la responsabilitat dels fills o de la família. Més aviat són certes dones les que volen treure profit de la seva condició de dona per a negar-se a una missió o canvi de treball, en una obra per exemple.
- Quin és el grau de sensibilització sindical dintre de l’administració?
Això depèn dels ministeris. En certs ministeris el sindicat funciona bé i assoleix els seus objectius. No obstant això, en la majoria de casos la taxa de sindicalització en l’administració no és molt important perquè no hi ha llocs importants "fins ara". La imatge dels sindicats és negativa en general la qual cosa converteix el treball sindical en molt difícil.
- Ets formadora del programa FORMAGHREB, executat amb la UGTA d'Algèria, la UGTT de Tunis i la UGT de Catalunya i finançat per la Generalitat de Catalunya. En què consisteix aquest programa i quines funcions ocupes en ell?
És un programa amb dos eixos principals d’actuació. El primer és el de formar als joves sindicalistes dels 3 països del Magrib per a fer-se líders sindicals amb una visió i una pràctica de democràcia i d’igualtat entre homes i dones. La participació dels joves de Catalunya és molt interessant, però la seva integració al programa no és encara completa, ni en els sectors designats ni en la seva continuïtat de participació. Un segon eix intenta acostar als joves participants dels països membres i obrir-los sobre les cultures respectives i, sobretot, crear amistats que permetran més tard trencar les barreres psicològiques entre aquests joves sindicalistes. Aquest programa està permetent també acostar als sindicalistes de generacions diferents. Sóc formadora d’aquest programa i participo en la preparació del programa de formació, en l’elaboració del contingut dels mòduls, de la planificació de les sessions de formació, i també contribueixo en l’organització de les activitats paral·leles. El paper dels joves participants en tot això també és important.
- Observes que Formaghreb dóna els seus fruits?
Penso que sí, en graus diferents segons el nivell de formació de base i d’implicació dels participants. Aquest programa ha permès a diversos joves sindicalistes comprendre que el fet de prendre una responsabilitat és un deure i que això necessita formació i competències. La igualtat entre els joves és un fet i no només un discurs. El fet d’aplicar la igualtat (36 homes i 36 dones) està permetent arribar als objectius més ràpidament que els discursos. Certes competències han estat posades en valor a través d’aquest programa. Els sectors participants valoren de manera molt positiva la integració dels joves homes i dones.
